Entidad municipal descentralizada
tipo de división administrativa local inferior al municipio, existente en Cataluña, España
From Wikipedia, the free encyclopedia
Entidad Municipal Descentralizada (EMD), en catalán original Entitat Municipal Descentralitzada, es el nombre que recibe en Cataluña la entidad local menor, consistente en uno o más núcleos de población sin ayuntamiento propio que se rigen conjuntamente por una junta de vecinos, al frente de la cual hay un presidente.
Normalmente, las EMD corresponden a antiguos municipios que de este modo recuperan una parte de su autonomía perdida o a núcleos de población con la suficiente entidad dentro de municipios extensos con varias localidades. Estos «casi-ayuntamientos» se rigen por la Ley Municipal y de Régimen Local de Cataluña (Ley 8/1987, de 15 de abril) y tienen su precedente en las antiguas entidades locales menores, como todavía se denominan estas entidades en la Comunidad Valenciana, las Islas Baleares y en general en el conjunto de España, donde tienen unas competencias y atribuciones parecidas.
Se pueden constituir a demanda del núcleo de población que aspira a convertirse en EMD, a petición del mismo ayuntamiento o por acuerdo de la Generalidad de Cataluña. Las EMD tienen competencia sobre:
- La vigilancia de los bienes de uso público y de los bienes comunes.
- La conservación y administración de su patrimonio, incluyendo el forestal, y la regulación del aprovechamiento de sus bienes comunes.
- El alumbrado público y la limpieza viaria.
- La ejecución de obras y la prestación de servicios de competencia municipal de interés exclusivo de la entidad, cuando no vayan a cargo del municipio o de la comarca respectivos.
- La ordenación del tránsito de vehículos y de personas dentro su ámbito.
- La conservación y el mantenimiento de los parques y jardines y del patrimonio histórico y artístico de su ámbito.
- Las actividades culturales y deportivas directamente vinculadas a la entidad.
Lista exhaustiva
A
- Ainet de Besan (Alins, Pallars Sobirá)
- Arànser (Lles, Cerdaña)
- Araós (Alíns, Pallars Sobirá)
- Arcavell i la Farga de Moles (Valles del Valira, Alto Urgel)
- Arestuy (Llavorsí, Pallars Sobirá)
- Àreu (Alíns, Pallars Sobirá)
- Arró (Las Bordas, Valle de Arán)
- Arrós y Vila (Viella y Medio Arán, Valle de Arán)
- Ars (Valles del Valira, Alto Urgel)
- Arties y Garós (Alto Arán, Valle de Arán)
- Asnurri (Valles del Valira, Alto Urgel)
- Aubert y Betlán (Viella y Medio Arán, Valle de Arán)
B
- Baldomar, (Artesa de Segre, Noguera)
- Bagerque (Alto Arán, Valle de Arán)
- Baqueira (Alto Arán, Valle de Arán)
- Baiasca (Llavorsí, Pallars Sobirá)
- Bellaterra (Sardañola del Vallés, Vallés Occidental)
- Bescarán (Valles del Valira, Alto Urgel)
- Betrén (Viella y Medio Arán, Valle de Arán)
- Bítem (Tortosa, Bajo Ebro)[1]
C
D
- Durro i Saraís (Valle de Bohí, Alta Ribagorza)
E
F
G
I
- Isil i Alós (Alto Aneu, Pallars Sobirá)
J
- Jesús (Tortosa, Bajo Ebro)
- Josa de Cadí (Josa Tuixen, Alto Urgel)
M
N
O
P
R
S
- San Martín de Torruella (San Juan de Torruella, Bages)
- San Juan Fumat (Valles del Valira, Alto Urgel)
- Sant Miquel de Balenyà (Seva, Osona)[4]
- Santa Eugenia de Nerellá (Bellver de Cerdaña, Cerdaña)
- Santa María de Meyá (Vilanova de Meyá, Noguera)
- Seana (Bellpuig, Urgel)
- Selluy (Bajo Pallars, Pallars Sobirá)
- Senet (Vilaller, Alta Ribagorza)
- La Serra d'Almos (Tivisa, Ribera de Ebro)
- Sorpe (Alto Aneu, Pallars Sobirá)
- Sossís (Conca de Dalt, Pallars Jussá)
- Sucs (Lérida, Segriá)
T
U
V
- Valldoreix (San Cugat del Vallés, Vallés Occidental)
- Vila i Vall de Castellbò (Montferrer Castellbó, Alto Urgel)
- Vilach (Viella y Medio Arán, Valle de Arán)
- Vilamitjana (Tremp, Pallars Jussá)
- Víllec i Estana (Montellà i Martinet, Cerdaña)