(es) avec Jordi H. Fernández(arz), Amuletos de tipo egipcio del Museo Arqueológico de Ibiza, Ibiza,.
(es) Apropament a la dona de l'Egipte antic, .
(es) avec Oswaldo Arteaga et Enric Sanmartí i Grego(ca), El poblado ibérico del Tossal del Moro de Pinveres (Batea, Terra Alta, Tarragona), Barcelone, .
(es) Divinidades egipcias en Ibiza, .
(es) Consideraciones en torno a la divinidad hathórica en la Hispania prerromana., .
(ca) La Mort a l'Egipte Faraònic, .
(ca) L'Egipte Faraònic, .
(ca) Apunts de llengua Egípticia clàssica, Barcelone, 1998-2000, 2eéd..
(es) Historia del Egipto faraónico, Alianza Editorial, (ISBN84-206-8190-3).
Études historico-archéologiques sur Héracléopolis Magna. La nécropole de la muraille méridionale, Barcelone, .
(es) Excavacions arqueològiques a Júlia Líbica (Llívia, La Cerdanya), Gérone, .
(es) Jacinto Antón, «Josep Padró: «M’hauran de treure arrossegant d'Egipte»», El País, (ISSN1134-6582, lire en ligne, consulté le ).
(ca) Nuria Castellano i Solé, Ex Aegypto lux et sapientia: Homenatge al professor Josep Padró Parcerisa, Universidad de Barcelona, , 596p. (ISBN978-84-475-4199-7).
(ca) José Comerma Vilanova, «El mestratge del Dr. Padró», dans Ex Aegypto lux et sapientia: Homenatge al professor Josep Padró Parceris, , p.181-182.
(ca) Josep Padró Piedrafita, «L'egiptòleg cineasta», dans Ex Aegypto lux et sapientia: Homenatge al professor Josep Padró Parceris, , p.443-446.
(ca) Jordi Hernández i Gasch, «Josep Padró i Parcerisa», Gran Enciclopèdia Catalana, (lire en ligne, consulté le ).
(es) Dolors Pérez Vives, «Entrevista a Josep Padró, presidente de la Societat Catalana d'Egiptologia: «Egipto tuvo una sociedad desarrollada»», La Vanguardia, , p.11 (lire en ligne, consulté le ).
(ca) «Entrevista a Josep Padró: «La civilización egipcia fue la más humana de la antigüedad»», Clío: Revista de historia, no225, , p.56-57 (ISSN1579-3532).