Premio Joan Fuster de Ensayo
From Wikipedia, the free encyclopedia
El premio Joan Fuster de Ensayo es un premio literario en lengua catalana[1] convocado por Edicions 3 i 4 y entregado dentro de los Premis Octubre celebrados cada año en la Comunidad Valenciana. Lleva el nombre del ensayista valenciano Joan Fuster.
Al premio pueden optar todas las obras, inéditas y en lengua catalana,[1] de ensayo y tiene una dotación de 6.000 euros.
- 1972: «El fet lingüístic com a fet social», de Francesc Vallverdú.
- 1973: «País perplex», de Josep Vicent Marqués.
- 1974: «Republicans i camperols revoltats», de Alfons Cucó.
- 1975: «La via valenciana», de Ernest Lluch.
- 1976: «Raons d'identitat del País Valencià. Pèls i senyals», de Dolors Bramon, Teresa Carnero Arbat, J.A. Martínez-Serrano, Màrius García Bonafé y Vicent Soler i Marco.
- 1977: «Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià», de Jordi Ventura.
- 1978: «Lingüística i qüestió nacional», de Sebastià Serrano.
- 1979: Desierto
- 1980: Desierto
- 1981: «Contra moros i jueus», de Dolors Bramon.
- 1982: «Fuster portàtil», de Josep Iborra i Martínez.
- 1983: «Les cendres de maig. Material per a la crítica dels projectes alternatius», de Ernest García y Emérito Bono Martínez.
- 1984: «Crítica de la nació pura», de Joan Francesc Mira.
- 1985: Desierto
- 1986: «De impura natione», de Damià Mollà Beneyto y Eduard Mira.
- 1987: Desierto. Finalistas: Document 88, de diversos autores, y La Pesta Blava, de Vicent Bello.
- 1988:
- «València, 750 anys de nació catalana», de Josep Guia.
- «Els Països Catalans i Espanya: ser o no ser», de Pep Solervicens Bo.
- 1989: Desierto
- 1990:
- «L'esperit de la ciència» de Xavier Duran Escribà
- «És més simple encara, digueu-li Espanya», de Francesc de Paula Burguera i Escrivà.
- 1991: «Deu daus», de Agustí Pons Mir.
- 1992: «El rostre de l'altre. Passeig filosòfic per l'obra d'Emmanuel Lévinas» de Xavier Antich
- 1993: «La mirada de Narcís», de Anna Papiol Constantí.
- 1994: «Cultura de masses i postmodernitat», de Enric Marín Otto y Joan Manuel Tresserras.
- 1995: «La temptació de la memòria», de Pau Viciano Navarro.
- 1996: «La via africana», de Alfred Bosch.
- 1997: «Joan Roís de Corella. La importància de dir-se honest», de Stefano Maria Cingolani.
- 1998: «Despintura del Jo», de Carles Hac Mor.
- 1999: «Dislocacions» de Ferran Sáez Mateu.
- 2000: «Aprés la mort» d'Albert Toldrà i Vilardell.
- 2001: «Joan Fuster, converses filosòfiques» de Júlia Blasco Serra.
- 2002: «Euram 2010. Una geografia necessària» de Josep Vicent Boira Maiques.
- 2003:
- «Ficcions còmplices» de Joan Garcia del Muro.
- «El nacionalisme que ve» d'Antoni Vives i Tomàs.
- 2004: «Elogi de la memòria» de Santiago Vila i Vicente.
- 2005: Desierto
- 2006: «Simenon i la connexió catalana» de Xavier Pla Barbero.
- 2007: «Una geografia imaginària: Mèxic i la narrativa de l'exili» de Carlos Guzmán Moncada.
- 2008: «Realisme i nació: un assaig de filosofia impura» d'Antoni Defez Martín.
- 2009: «Franco contra Flash Gordon» per Vicent Sanchis.
- 2010: «Paisatge, territori i societat civil» de Joan Nogué Font[2]
- 2011: «Agent 447», de Gemma Aguilera.
- 2012: «Un antídot contra l'extrema dreta», de Antoni Cruanyes i Plana.[3]
- 2013: «Economia de l'absurd: Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina», de Josep Burgaya i Riera.[4]
- 2014: «El periodisme després de Twitter. Notes per repensar un ofici», de Albert Sáez i Casas.[5]
- 2015: Valencians sense ADN: Relats dels orígens, de Ferrán García-Oliver
- 2016: Soldats del no-res, de Joan Garcia del Muro
- 2017: Les altres catalanes: Memòria, identitat i jo autobiogràfic en la literatura d'immigració, de Margarida Castellano Sanz
- 2018: Les ciutats de lluny de Josep Pla de Antonio Martí Monterde.[6]
- 2019: L’eternitat enamorada de Josep Igual i Febrer[7]
- 2020: Els marges dels mapes de Àlex Matas Pons
- 2022: Desierto
Referencias
- 1 2 «Bases Premis Octubre 2020» (en catalán). Sala Becket. 2020. Consultado el 17 de noviembre de 2020.
- ↑ Artículo en la web Nació Digital, consultado el 15 de marzo de 2017.
- ↑ Montserrat Serra (28 de noviembre de 2012). «Carod-Rovira guanya el Premi Octubre de narrativa i es reivindica com a escriptor». Vilaweb. Consultado el 29 de octubre de 2012.
- ↑ 324.cat, ed. (27 de octubre de 2014). «Els Premis Octubre reconeixen Josep Burgaya en assaig, Miquel Bezares en poesia i declaren desert el premi de narrativa». Consultado el 25 de octubre de 2014.
- ↑ Montserrat Serra (25 de octubre de 2014). «Un assaig sobre la crisi del periodisme en l'era de Twitter, d'Albert Sàez, marca els Premis Octubre 2014». VilaWeb. Consultado el 25 de octubre de 2014.
- ↑ vilaweb.cat, ed. (27 de octubre de 2018). «Martí Monterde, Salvador Company i Carles Mulet, guanyadors dels Premis Octubre» (en catalá).
- ↑ edidions 3i4 (ed.). «Premis Octubre» (en catalán). Consultado el 2 de noviembre de 2020.
Enlaces externos
- Bases del Premio Joan Fuster Archivado el 24 de julio de 2006 en Wayback Machine.
| Control de autoridades |
|
|---|
Datos: Q20102371